Filosofia del projecte

Els diferents projectes tenen com a objectiu rescatar la memòria gitana amb una perspectiva de gènere i amb una voluntat intercultural per tal de lluitar per la cohesió social en aquells barris amb una forta presència gitana, però quan són al centre de la ciutat amb una característiques especials:

L’amenaça de la gentrificació i el perill de l’anomia entre el jovent gitano, per la qual cosa s’aposta pel diàleg intergeneracional, la posada en valor de la identitat gitana en clau inclusiva i de diàleg amb totes les cultures i la generació d’un discurs de gènere sortit des de la pròpia comunitat; tasca que s’ha fet extensiva a través de xerrades com les efectuades per Tamara Puig, membre de l’associació i activista gitana en temes de gènere.

Amb la recuperació de tota la memòria oral de la comunitat gitana de Barcelona es vol amplificar i posar com a motor de reflexió i canvi social tota una realitat plural i diversa; una polifonia de veus i mirades que busca construir un relat plural que sigui un contrapunt a una història que ha estat sempre del poble gitano però no des del poble gitano; una història plena de textos de repressió policial i judicial i no de l’expressió de la seva identitat cultura d’acord als seus propis registres; una identitat que s’ha forjat en la resistència enfront d’un antigitanisme que ha mutat en els seus mètodes però no en el seu objectiu: estigmatitzar un poble que és part de la societat catalana des de fa més de 600 anys.

El fet de que aquesta cultura viva -amb la Rumba Catalana com a màxim exponent- hagi estat creada i desenvolupada al carrer ha fet que sigui menystinguda. I el fet de que sigui gitana , en alguns moments, l’ha invisibilitat i condemnat a l’oblit en alguns moments històrics recents.
Però que sigui popular i mestissa és on rau la seva força, ja que com deia en Gato Perez: “La Rumba neix al carrer, filla de Cuba i un gitanet”.