Primer Ecomuseu de la comunitat Gitana a Catalunya. Ubicat al carrer de la cera, 10 Barcelona.

És dins d’aquest filosofia que ja hem començat a construir les bases mitjançant el recull totes aquelles manifestacions orals o visuals, amb estratègies comunitàries i de dinamització social i econòmica, amb la intenció de construir un Ecomuseu del Gitanos i Gitanes de Barcelona amb els següents objectius:

1– Rescatar memòries oblidades i preservar el ric patrimoni immaterial de la comunitat gitana a Barcelona sense el qual no es pot entendre la identitat de la Ciutat, i de manera més concreta, aquests carrers del Raval; un carrers que delimitades per la Plaça Padró i el carrer de la Cera constituïen els que Manuel Vázquez Moltalbán va cridar «l’illa dels Gitanos»: Els gitanos del carrer de la Cera o del Portal, en referència a Sant Antoni, una de les principals portes d’accés a la Ciutat.

2– Recuperar, en el passat més recent, fórmules de convivència i respecte mutu entre les diferents comunitats i cultures que -segons es desprèn de les diferents entrevistes realitzades i contradient el més estès estereotip de la llegenda estigmatitzada del «Barri Xino» – van teixir un model de cohesió social, especialment abans dels anys 70 i que ara més que mai és necessari rescatar i donar a conèixer.

3– Afavorir el diàleg intergeneracional, ja que el passat dinamisme de la comunitat gitana als Barris històrics de la Ciutat mostra alarmants senyals de decaïment, un cert estat d’anomia que s’expressa, de manera molt especial i preocupant, en la població més jove Els índexs de fracàs i abandonament escolar són més elevats fins i tot que la d’altres joves gitanos residents a la perifèria de Barcelona i arribats en processos migratoris propera.
El projecte “Conèixer el nostre passat per construir el nostre futur” cerca establir pont i referents significatius per la joventut per tal mitjançant la tasca de memòria mitjançant les TIC’s orientar-los vers els nous reptes de futur.
Condemnats a un futur incert, engloben les estadístiques de «ninis» que, al seu baix nivell formatiu cal sumar les poques oportunitats laborals a causa de la seva estigmatització com a gitanos.

4– Generar una nova oferta cultural de qualitat mitjançant la posada en valor de la música d’arrels com és la rumba( concerts, classes, etc), la difusió de la cultura gitana (xerrades, tallers, etc) i el coneixement de la rica història al barri mitjançant tècniques d’interpretació innovadores sense renunciar al rigor didàctic i a l’entreteniment.

5– Generar fórmules d’economia social des de la innovació social per la qual cosa on sabers i coneixements, competències i habilitats son revaloritzats i convertits en serveis amb valor afegit per incorporar un col·lectiu com és el cas de la comunitat gitana estigmatitzat i que històricament no ha disposat de igualtats d’oportunitats.

6– Generar una nova oferta cultural de qualitat mitjançant la posada en valor de la música d’arrels com és la rumba( concerts, classes, etc), la difusió de la cultura gitana (xerrades, tallers, etc) i el coneixement de la rica història al barri mitjançant tècniques d’interpretació innovadores sense renunciar al rigor didàctic i a l’entreteniment.

7– Construir una petita producció artesana (de disseny propi amb tècniques d’oficis tradicionals gitanos oblidats i/o temes gitanos recreats i reactualitzats amb una proposta de disseny actual i atractiva.

Àmbit de la recerca històrica i de memòria oral i visual

 Hi ha molt poca documentació sobre la comunitat gitana a Barcelona; i la poca que podem trobar està centrada en la consolidació dels estereotips existents vers els gitanos. Fins i tot els estudis realitzats des de la transició democràtica per la comunitat científica són escassos, centrant aquests en les comunitats gitanes provinents de la immigració d’altres parts de l’Estat Espanyol, principalment dels anys 50 i 60.

La investigació necessita articular des de la pròpia comunitat gitana; sent el cas l’autodenominada i així reconeguda pels altres subgrups calós de la Ciutat com gitana catalana, i que cal recordar està arrelada als barris cèntrics de Barcelona des del segle XVIII, quan sota el regnat de Carles III ja van poder residir a la ciutat de Barcelona i amb lliure desenvolupament de tasques i oficis. Molts dels cognoms gitanos que avui podem trobar als carrers del Raval ja els trobem en el cens de 1785, que els propis gitanos i gitanos s’articulin -en un exercici d’apoderament i acte de restitució moral de la cultura hegemònica- el seu propi relat és fonamental per poder donar a conèixer, conservar i preservar la seva història, el seu patrimoni cultural així com la seva aportació a la construcció de la història de Barcelona i, de manera molt especial, de la identitat del Raval, on processos de gentrificació amenacen bona part d’aquesta comunitat.

Àmbit de l’acció social i cultural

Crear comunitat a través del patrimoni immaterial i la cultura viva; una cultura que no cal entendre com quelcom sòlid sinó com un procés dinàmic, plàstic, popular i ric però que alhora és fràgil davant la força dels mitjans de masses per una banda i una “alta cultura” on al Raval hi ha magnífics exemples (Macba, CCCB,etc) però que viuen tan a l’esquenes de les realitats del barris com els seus habitants d’aquestes mateixes institucions.

Entre aquests dos grans pols hegemònics queden unes memòries oblidades i fràgils, contenidores i generadores d’una rica cultura que cal ressituar al seu territori i a la identitat i reconeixement de tota la ciutadania de la ciutat.
La recuperació del territori de nou per les persones que el viuen, i de manera molt especial amb la comunitat gitana és un acte de reconeixement i restitució desprès d’una llarga història de persecució i estigmatització de la més gran (i posem la categoria sent conscient de l’etnocentrisme del terme) “minoria ètnica” d’Europa conjuntament amb els jues que, malauradament a Barcelona, només tenim alguns testimonis materials i històrics, però cap tan viu i dinàmic com és el patrimoni cultural dels gitanos i gitanes de Barcelona.

Reclamar la seva visibilització, les seves aportacions a la ciutat i a la cultura catalana, amplificar les seves reivindicacions socials són accions que cal realitzar utilitzant formes innovadores en el camp de la comunicació, les noves tecnologies i la transformació i el canvi social. Així es farien:

Àmbit de l’economia social o comunitària

Per tal de poder generar llocs de treball a la comunitat, per tal de crear altres fonts de finançament alternatius a les subvencions -i també a altres fórmules que no cal oblidar com socis, cofrunding, empreses de RSC, esponsors, etc- és vol crear tota una sèrie serveis (alguns ja prototipats a les accions amb retorn social i altres amb experiència professionals dels membres de les associacions en la seva realització i/o gestió) gestionats per la pròpia comunitat i que entre dins dels sectors de:

• Projectes culturals.
• Petita producció urbana.
• Innovació social.
• Reforç escolar i capacitació laboral.
• Retorn social especialment a un minoria ètnica exclosa i, dins d’aquesta, a un col·lectiu vulnerable com són les dones, els ancians i els i les joves amb fracàs escolar i baix nivell formatiu i d’ocupabilitat.

Amb els recursos que s’obtenen es crea ocupació de qualitat i es generen referent positius, es milloren els serveis prestats, es fomenta la investigació, la formació i es contribueix a la conservació del patrimoni immaterial.